La darrera proposta d'Àlex de la Iglesia, "La chispa de la vida" (2011), ha estat un fracàs considerable. És aspra i macabra, i no fa gaire riure malgrat el protagonisme de José Mota (segurament, això ha despistat el públic) però no penso que sigui en absolut una mala pel·lícula.
Un publicista en atur (Mota) pateix un insòlit accident: es fot de cap en un teatre romà descobert a Cartagena al mateix lloc on hi havia l'hotel on va passar la nit de noces i es clava un ferro al cap. Està conscient però no el poden bellugar i la seva situació és força complicada; decideix aprofitar-ho per obtenir el reconeixement que persegueix i es munta al seu voltant un circ considerable.
Aquest argument ja existia; en essència, és "El gran carnaval", de Billy Wilder (comentada al bloc). De tota manera, Àlex de la Iglesia aconsegueix fer-lo interessant en relacionar la situació del protagonista amb la crisi que pateix actualment el nostre pais, no només econòmica sinó de valors. La metàfora és evident: en un teatre romà, com feien els nostres avantpassats per passar l'estona, el públic observa l'agonia d'un pobre individu, mentre aquest intenta ser entrevistat al programa televisiu "Rumore rumore" i els executius especulen sobre el preu (la mort farà pujar la inversió). L'encert més gran del film és que De la Iglesia es mostra molt coherent i diu en tot moment allò que vol dir sense deixar-se arrossegar per l'exhibicionisme que denuncia, i l'humor negre que plana sobre tota la història no s'imposa mai al seu discurs. Potser no és la seva millor pel·lícula, sens dubte no és gens agraïda; però és molt sincera.
Afegirem que tots els actors (Mota, Salma Hayek, Fernando Tejero, Carolina Bang, Juanjo Puigcorbé, Santiago Segura i un llarg etcètera) ho fan molt bé, i que, novament, el decorat adquireix un especial protagonisme.
En totes les pel·lícules de De la Iglesia, els decorats resulten molt interessants: la nau espacial d'"Acción mutante", els gratacels que apareixen a "El día de la bestia", l'àtic de "La comunidad", el poble de l'Oest de "800 balas", el centre comercial de "Crimen ferpecto" o el circ i El Valle de los Caídos a "Balada triste de trompeta"; en aquest cas, el teatre romà és una idea excel·lent, i les estàtues que hi ha disseminades semblen contemplar des de la seva enormitat impertorbable la petitesa física i moral dels humans del segle XXI.
4 comentaris:
La tinc pendent, tot i que les males crítiques m'ha fet restar-li urgència. Suposo que la intentaré veure abans d'acabar l'any.Per cert, The turin horse em va fascinar. Una abraçada.
A mi tampoc hem va desagradar tant. És cert que no és una gran película i que Álex de la Iglesia acostuma a fer un cinema molt irregular, però jo crec que la peli té els seus moments. Una abraçada!
Jo la vaig descartar, però potser li hauré de donar una oportunitat. Aquest José Mota em posa malalt, la veritat. Per cert, 'El caballo de Turín' -tor i reconèixer els seus mèrits- em va semblar eterna. Aviam què veiem aquesta setmana. Una abraçada, RICARD.
David: "La chispa de la vida" no és cap obra mestra però, vist el panorama més aviat patètic del cinema espanyol recent, encara és prou digna.
BCNDays: Tens raó en afirmar que Alex de la Iglesia és molt irregular; però, no només en aquesta, en totes les seves pel·lícules, fins i tot les fallides, hi ha moments de gran cinema. Una abraçada.
Jordicine: Doncs a mi m'agrada, José Mota; i tot i que es repeteix una mica, alguns dels gags de "La hora de José Mota" em semblen genials; de tota manera, el seu paper a "La chispa de la vida" no té res a veure amb les seves actuacions televisives. És possible que "El caballo de Turín" es faci una mica llarga; com que jo la vaig veure a l'ordinador en dues sessions, no ho puc valorar amb objectivitat. Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada