dissabte, 17 de març del 2012
EVA
"Eva" (Kike Maíllo, 2011) és una producció sorprenent. Bé, potser no tant si tenim en consideració que el seu director també ho és de la gran sèrie d'animació "Arròs covat" (ho dic pel talent que demostra, no pas perquè la sèrie i la pel·lícula tinguin gran cosa a veure).
Amb una posada en escena sòbria i precisa, Maíllo presenta una història de robots molt humana, plena de delicadesa, de silencis eloqüents, plena de passió, càlida en el sentit més ampli de la paraula, malgrat transcórrer en un escenari sempre nevat. Gairebé no es nota que sigui l'obra d'un director novell, i aventuro que serà un gran director. A més, l'esforç de producció és prou notable i els efectes especials són eficaços i elegants. Probablement, Kubrick hauria aplaudit aquesta pel·lícula sobre nens i robots i que conté almenys un homenatge explícit a "2001" que és també un advertiment als futurs fabricants d'androides: no els ensenyeu a llegir els llavis!
Etiquetes:
EVA,
KIKE MAÍLLO
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Excel.lent película amb una gran moralina final. Sens dubte una de les millors produccions del passat any.
Salutacions
A mi també em va encantar. Una de les millors pel.lícules espanyoles de l'any passat i sense cap mena dee dubte, la millor catalana. Una abraçada.
Tenia moltíssimes ganes de veure aquesta pel·lícula, un dels motius Daniel Brühl, m'agrada molt aquest actor i en general penso que els seus treballs han segut prou bons, així que una pel·lícula on treballa ell, per mi ja és una garantia.. però després de llegir la teua opinió, encara tinc més ganes de veure-la. :D
Iakobus, David: Completament d'acord amb les vostres valoracions. Una abraçada a tots dos.
Cinealopareja: Ja us enyoràvem! Espero que aviat tingueu ocasió de veure aquesta pel·lícula, que no va tenir a la taquilla la sort que mereixia. Una abraçada.
Em va agradar moltíssim. I em dóna la sensació que, fora de Catalunya, tot i la seva presència als Goya, va passar una miqueta desapercebuda. Bon guió, molt maca visualment i ben interpretada. Una abraçada.
Vols dir que a Catalunya no va passar també una mica desapercebuda?
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada