diumenge, 25 de desembre del 2011
MISIÓN: IMPOSIBLE. PROTOCOLO FANTASMA
Per a la quarta entrega de la nissaga de l'agent Ethan Hunt, Tom Cruise ha fitxat Brad Bird, un director de solvència provada en el camp de l'animació, responsable de les excel·lents "El gigante de hierro" (1999), "Los increíbles" (2004) i "Ratatouille" (2007). Podia semblar, però, que el salt a la imatge real era tan vertiginós i arriscat com el que fa Cruise-Hunt sobre les parets de vidre de la torre Burj Dubai en l'escena més espectacular del film.
Però, ben mirat, quina diferència hi ha entre "Misión: imposible. Protocolo fantasma" i qualsevol pel·lícula d'animació? Doncs que els personatges dels dibuixos animats (inclosos "Los increíbles") tenen més ànima que aquests superherois dels serveis secrets moderns, que no han viscut la Guerra Freda però que s'han d'enfrontar a una conspiració que pot provocar una guerra nuclear entre Rússia i els Estats Units. Malgrat que l'argument incorpora el record d'un succés tràgic que turmenta el protagonista Hunt i també un dels seus nous ajudants (Jeremy Renner -"En tierra hostil"-), el film troba la seva raó d'existir en les nombroses escenes de suspens i d'acció, resoltes, això sí, amb elegància i amb imaginació (sobretot, la part de l'hotel a Dubai i el final en un aparca-cotxes).
Els productors també deuen ser conscients que la part més dramàtica no acaba de rutllar i potencien la sofisticació a l'estil 007, com en l'escena de la recepció a Bombay, amb la guapíssima Paula Patton exercint de noia Bond, i, d'altra banda, les notes d'humor, objectiu al qual serveix clarament el fitxatge de Simon Pegg ("Paul", "Arma fatal", "Zombies Party").
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
Doncs tot i no ser fan d la saga he vist les tres anteriors, així que potser acabi per veure també aquesta. Com dius i he sentit, és per passar l'estona i poc més. El de sempre, ritme però poc guió. En fi, cine repetitiu però que encara continuem veient en dies tontos. Una abraçada.
Mucha acción y estilo sofisticado muy en plan 007, pero en eso no creo que le gane a las de James Bond, a algunas sobre todo (tampoco es que sea muy aficionado a las del agente secreto británico, pero tiene alguna que otra entretenida, como Panorama para matar, creo que la última de Roger Moore).
Lo que sí me atrae es que el director sea el responsable de esos tres films de animación tan buenos y que me gustaron tanto.
No creo que la vea, pero está bien informarse.
Muy buena entrada, ricard.
David: No em molesta veure pel·lícules de pur entreteniment si són això, entretingudes. Una abraçada.
Javi: A mí, la que me gustó mucho de Bond es "Casino Royale". Un saludo.
Ostres, en Bird, l´autor d´aquella obra mestra de "El gigante de hierro". Em sembla que nomès per això l´aniré a veure per curiositat encara que sembla el tipic producte ben embolicat i poc més. Salut. Borgo.
És això que tu dius, però potser hi trobaràs algun indici de la genialitat del seu director. Salut!
No l'he vista. Esperaré a que surti en DVD. Vaig veure la primera i ja està. Una abraçada.
Molt bon any, Ricard!
Jordicine: T'adverteixo que les escenes de la torre Burj Dubai llueixen molt bé en pantalla gran. Una abraçada i que tinguis Bon any!
Gemma: Igualment et dic (també t'he deixat un missatge al teu bloc tan acolorit).
Publica un comentari a l'entrada