"Cabaret" va ser considerat un musical renovador.
Potser és una afirmació excessiva, però és cert que es distingia de la majoria de peces del gènere perquè els números musicals estaven justificats dramàticament i no s'acollia a la convenció característica que fa que els actors comencin a cantar enmig d'una frase; això i una trama al voltant de l'ascensió del nazisme sense final feliç conferien al film un to realista atípic en un musical.
Però el gènere no havia de recuperar tampoc en la dècada dels setanta l'esplendor d'altres èpoques, tot i que puntualment van aparèixer títols simpàtics.
L'any 1973, per exemple, Norman Jewison, autor d'una altra peça fonamental del musical dels setanta com va ser "El violinista en el tejado" (1971), va dirigir l'adaptació cinematogràfica de l'òpera-rock de Tim Rice i Andrew Lloyd Webber "Jesus Christ Superstar"; com "Cabaret", el film també narrava fets presumptament històrics i acabava malament, però el to realista desapareixia per complet i els fets del Nou Testament s'ubicaven en una mena de comuna hippie deliberadament anacrònica. La pel·lícula pot ser -ho reconec- una mica kitsch, però té uns quants números que val la pena recordar, com ara el següent:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada