Christopher Isherwood ja havía estat adaptat al cinema l'any 1972, quan Bob Fosse va versionar la seva novel·la "Goodbye Berlin" (1939), transformant-la en el celebrat musical "Cabaret". Recordeu que, en parlar d'"El Padrino", vam assenyalar que Fosse li va robar l'Òscar a Coppola. Bé, el seu treball no és en absolut menyspreable; la seva experiència com a coreògraf li va ser molt útil, però també va saber captar els matisos de l'obra d'Isherwood.
L'escriptor era un pacifista reconegut i la por al militarisme queda ben reflectida en l'escena aterridora -i alhora fascinant- que penjarem a continuació. En un moment previ del film, l'estudiant nord-americà Bryan Roberts (Michael York) i l'aristòcrata bisexual Maximilian (Helmut Griem) han vist a Berlin un obrer mort enmig del carrer; Maximilian comenta que "els nazis tenen una cosa bona, i és que ens lliuren dels comunistes"; Bryan pregunta: "I qui us lliurarà dels nazis?"; "Alemanya", respon Maximilian.
Després, se'n van tots dos d'excursió al camp, i, allà, assistiran a una escena que posarà en qüestió les paraules de Maximilian:
Això només és una pel·lícula. Això va passar fa molt de temps. Aquestes coses no poden tornar a passar. No ho sé, si llegiu La Vanguardia d'avui (18 de setembre de 2010) us adonareu que el panorama actual no és gaire mès alentador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada