Marc Recha mostra en el seu darrer film un domini considerable de la narració cinematogràfica. Només cal referir les escenes al canòdrom: l'elecció entre mostrar la carrera o bé la reacció dels personatges davant d'aquesta; a més del valor documental que tenen les imatges.
El lloc on transcorre l'acció (Nou Barris), simbiosi impossible entre paisatge rural i urbanisme descontrolat, suposa un altre encert, aquest ja menys inhabitual en un director acostumat als escenaris insòlits.
"Petit indi" mostra o sembla fer-ho una voluntat argumental més intensa que en treballs anteriors de Recha, però aquí és on encara falla l'invent. Els breus diàlegs no ens semblen mai naturals (malgrat un bon repartiment) i la història, una tragèdia de trets neorealistes, no va més enllà de l'anècdota tot i una hipotètica voluntat metafòrica; o potser la metàfora és tan òbvia que convoca la nostra indiferència?
Senyors directors del cinema català: quan superarem l'estadi amateur i començarem a fer pel.lícules com Déu mana?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada