Es compleixen setanta-cinc anys de l'estrena de "Tiempos modernos", de Charles Chaplin.
L'any 1936, totes les pel·lícules eren parlades; però Chaplin tenia la gosadia de continuar fidel al cinema silent, la qual cosa no va impedir el gran èxit d'un film que mostrava els problemes dels obrers durant la Depressió, motivats en bona mesura pels nous processos industrials: les cadenes de muntatge implantades per Ford i que Chaplin parodia de manera inclement, amb apunts futuristes que semblen directament inspirats per "Metrópolis", de Fritz Lang.
Com dèiem, és un film mut, però conté efectes sonors i veus que surten d'aparells de megafonia, ràdios o orquestres. Al final, Chaplin canta i tot, però conseqüent amb la seva aversió a fer servir la paraula (pauta que trencaria amb el discurs d'"El gran dictador", quatre anys més tard), no ho fa en anglès sinó en un idioma inintel·ligible que algú va batejar com "Charabia".
La manera com "Tiempos modernos" combina la comèdia amb el comentari social és modèlica. Charlot-Chaplin recull la bandera que cau d'un camió (que imaginem vermella) i, mentre corre per tornar-la al seu lloc, uns obrers que es manifesten es concentren al seu darrere, convertint-se ell sense voler en líder de la revolta; gags com aquest devien fomentar la seva fama de comunista i anti-americà que li va valer l'exili uns anys més tard. Totes les escenes a la cadena de muntatge són antològiques; Charlot passa la jornada ajustant dos cargols amb una clau anglesa a cada mà i, quan plega, continua volent ajustar tot allò que troba, fins i tot els botons que duu a la pitrera una senyora que passa pel seu costat.
Els empresaris s'adonen que la feina s'interromp i els beneficis deixen de rajar durant l'estona en què els obrers paren per dinar. Novament, la tècnica acut en ajuda del desenvolupament industrial: uns científics proven, amb Charlot com a conillet d'índies, una màquina que donarà de menjar a l'obrer sense que aquest hagi de deixar la feina. L'invent, però, demana alguns ajustos.
Aquest gag va ser homenatjat per Woody Allen a "Bananas"; en aquest cas, la màquina ha de permetre que l'executiu faci exercici sense deixar de treballar:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada