Ara fa cinquanta anys, a Venècia, li van robar el Lleó d'Or a la pel·lícula de Luchino Visconti "Rocco y sus hermanos" perquè el director tenia la barra de ser aristòcrata i defensar el comunisme.
La qual cosa no va impedir que el film esdevingués un clàssic immediat. Visconti tractava el tema de la immigració dels italians del sud cap al nord industrialitzat (Milà), però amb un enfocament allunyat dels postulats neorealistes: sense eludir l'aspecte documental, el film esdevé un melodrama pur, influenciat pel cinema negre nord-americà; de fet, es va plantejar d'entrada com una gran producció internacional, amb Brigitte Bardot i Marcello Mastroianni, però el director va imposar Annie Girardot (la prostituta Nadia) i Alain Delon (Rocco), que llavors no era gaire conegut tot i que el mateix any 1960 va aconseguir un gran reconeixement per aquest film i per a "A pleno sol" (René Clement); també apareixien Renato Salvatori (Simone), Claudia Cardinale i Katina Paxinou, com la mare dels cinc germans.
La història d'amor a tres bandes entre Rocco, el seu germà Simone i Nadia, és masoquista i tràgica com li agradaven a Visconti. Simone es deixa temptar pel luxe i la luxúria (això el perdrà), mentre Rocco se sacrifica pel bé de la família; el seu personatge representa la bondat absoluta (malgrat que es guanyi la vida boxejant), i és mèrit del director i de Delon haver-lo fet creïble. Els personatges de Nadia i Simone, més contradictoris, també mereixen la nostra comprensió, ja que només són esclaus de les seves circumstàncies o el seu temperament. Amb l'ajuda de la música de Nino Rota i la fotografia en blanc i negre de Giuseppe Rotunno, la posada en escena de Visconti és espectacular: escenes com la de Rocco i Nadia passejant per la catedral de Milà o la darrera i tràgica trobada entre la noia i Simone, són de les més belles del setè art. Visconti domina la composició, sobretot els plans generals i de conjunt, i comença a experimentar amb el zoom però sense passar-se com en títols posteriors. L'estructura del film, que aborda la història centrant-se alternativament en els diferents personatges (diuen que cada un dels diversos guionistes tenia un fragment o un personatge al seu càrrec), és igualment una troballa.
Potser l'obra mestra de Visconti sigui "El gatopardo", però "Rocco i sus hermanos" quedaria en segon lloc de la seva filmografia, la qual cosa és dir molt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada