ORFEU NEGRO

Uns anys més tard de l'"Orfeo" de Jean Cocteau -el 1959 per ser exactes-, un altre francès, Marcel Camus, en va fer una versió molt tràgica però alhora molt lluminosa. "Orfeu Negro" està ambientada al Carnaval de Río de Janeiro i a les faveles de la ciutat i adapta una obra teatral de Vinícius de Moraes. És simpàtica i naïf, plena de balls i d'una música meravellosa. El seu Orfeu és un conductor de tramvia amb moltes nòvies però només un amor veritable, el de la dissortada Eurídice, amb qui saltarà enmig del frenesí de la festa i a qui plorarà després d'un viatge als inferns definits ben adequadament pels colors vermellosos i que inclou una visita a un dipòsit de cadàvers replet de paperassa burocràtica i una cerimònia de santeria.

El film té un epíleg preciós en què tres nens fan sortir el sol sobre Río tocant la guitarra d'Orfeu. Va tenir un èxit aclaparador (Òscar a la millor pel·lícula estrangera, Palma d'Or a Cannes) i va posar de moda arreu la bossa nova brasilera.