"Laura" (Otto Preminger, 1944) conté els elements canònics de tot bon thriller: una dona misteriosa, un policia que oculta la seva vena romàntica rere una màscara d'impassibilitat i fuma com un carreter, uns sospitosos pintorescos. Però tots aquests elements estan estructurats de manera menys habitual: el policia (Dana Andrews) apareix quan s'anuncia la mort de la Laura del títol (Gene Tierney) i s'enamora d'ella a partir d'un retrat i del relat del veritable protagonista, un intel·lectual elegant i irònic interpretat pel futur Míster Belvedere Clifton Webb, un home que lamenta que la noia el tingui només per un amic i els prefereixi amb més múscul que cervell; tot i que diríem que ell també estima la Laura principalment a causa de la seva bellesa.
La fascinació per la figura de la protagonista -els homes contemplen embadalits sota la neu la llum en la finestra del seu apartament, en què transcorre gairebé la totalitat de l'acció- atorga una atmosfera molt especial a un film que, amb l'excusa d'una investigació criminal, parla de les passions amoroses, impermeables a la raó.
2 comentaris:
Una autèntica obra mestra que vaig descobrir fa vint anys als cinemes Méliès quan encara programaven clàssics.
Una abraçada.
Jo l'he vista per televisió (com, si no, en aquests dies de reclusió forçada?). Efectivament, és una obra mestra.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada