diumenge, 23 de gener del 2011

MÁS ALLÁ DE LA VIDA


Les darreres pel·lícules de Clint Eastwood, "El intercambio" (2008), "Invictus" (2009) i "Más allá de la vida" (2010), m'han provocat una notable indiferència, que crec motivada per uns arguments bigger than life que aconsegueixen l'efecte contrari al de les millors obres del director: aquestes aborden qüestions universals partint de drames individuals; els títols esmentats, en canvi, aborden qüestions històriques o bé tan profundes com la possibilitat que hi hagi vida després de la mort, i no van més enllà de la mateixa anècdota. Uns arguments, diguem-ho clarament, que semblen capítols de la revista Reader's Digest.

Centrant-me en la més recentment estrenada, entenc que no funciona com a aproximació al tema tractat, en la mesura que obvia qualsevol reflexió crítica. En canvi, com a retrat d'uns éssers solitaris, especialment el personatge interpretat per Matt Damon, resulta més convincent. Queda clar que, tot i que no hi ha res a objectar a la seqüència de cinema catastròfic que obre el film, Eastwood es mou amb més desimboltura en els registres intimistes. És allò que tenen els clàssics: a Ford li passava el mateix.