LA LÍNEA INVISIBLE

Mariano Barroso sembla trobar-se còmode fent mini-sèries per a Movistar + i, després de la notable "El día de mañana", presenta ara "La línea invisible", títol que té en comú amb l'esmentada l'ambientació als anys seixanta i l'ancoratge en una realitat social controvertida.

Se centra en els inicis de l'ETA i resulta interessant en els primers capítols el seu enfocament històric, força didàctic, que no exclou l'interès humà dels personatges, des del jove líder independentista al policia torturador, Melitón Manzanas, personatge real tot i el nom improbable. En ambdós casos, es posa molta èmfasi en l'entorn familiar i, ben aviat, la sèrie ensenya les seves cartes: no es tracta tant d'analitzar les causes del conflicte com de denunciar l'ús de la violència, mostrant amb tota la cruesa els seus efectes. No puc estar-hi més d'acord però tampoc han descobert la sopa d'all; potser tampoc calia humanitzar tant el torturador Manzanas o dedicar tot un episodi a explicar que el guàrdia civil assassinat en un control acabava de fer plans per casar-se amb una pubilla de la zona.

En fi, sèries i pel·lícules sobre el conflicte basc difícilment estaran exemptes de polèmica i trobo més lúcides les aproximacions des de l'humor de Borja Cobeaga, tot i que "La línea invisible" pot ser un bon complement als títols del segon, centrats en l'etapa més recent de l'ETA. Si més no, la sèrie de Barroso està competentment facturada i molt ben interpretada per Antonio de la Torre i dos joves actors catalans: Àlex Monner, qui aconsegueix fer-nos oblidar la seva pèssima interpretació del pijo homosexual a "Vivir sin permiso", i Enric Auquer, tan creïble en el paper de narcotraficant gallec a "Quien a hierro mata" com en el d'idealista revolucionari basc obligat pels seus problemes de salut a cedir el testimoni al seu germà petit (Monner), el típic personatge sensible i aparentment feble que es converteix inesperadament en el líder de la banda.