En el cinema dels anys seixanta hi va haver "noves onades" en molts països: França, per descomptat; el Regne Unit, etcètera. Però el fenomen també el trobem en l'òrbita comunista; i, especialment, a Txecoslovàquia.
En vam parlar en el post dedicat a Milos Forman. Però va ser Jirí Menzel qui va aconseguir per al seu país l'Òscar a la millor pel·lícula estrangera, amb la magnífica "Trenes rigurosamente vigilados" (1966).
El to entre el realisme i la sàtira recorda Forman. Però el film de Menzel ens porta als anys de la Segona Guerra Mundial. Els protagonistes treballen -però no gaire- en una estació de tren, i el conflicte deriva en un atemptat contra un comboi dels alemanys; però tot plegat és l'excusa per a una comèdia eròtica tendra i divertida al voltant d'un jove que vol perdre la virginitat; ocasions no n'hi falten, ja que les noies que aterren a la petita estació són prou bufones i no tenen gaires complexos, però la seva inexperiència li juga alguna mala passada. Detalls com el dels descosits al sofà que acull les aventures amoroses dels ferroviaris agermanen el film de Menzel amb els clàssics de l'alta comèdia. La capacitat per saltar equilibradament de la ironia al drama i per trobar l'emoció sense forçar-la defineixen l'estil d'un senyor que, a diferència del seu compatriota Forman, no va fugir quan van entrar els russos amb els seus tancs i que va continuar la seva carrera amb molts entrebancs a causa de la censura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada