Tot i que la carrera de Sidney Lumet és tan prolífica com diversa, si ens atenim als títols que hem comentat en el bloc fins ara, hi hauria dos qüestions que es repeteixen: la denúncia del sistema o d'una part del sistema (la Guerra Freda a "Punto límite", la televisió sensacionalista a "Network", el sistema judicial), i la justícia en un sentit més ampli, des d'"Asesinato en el Orient Express" a "Veredicto final" i "Doce hombres sin piedad".
A "Serpico" (1973), film basat en fets reals, conflueixen novament: narra els esforços d'un policia íntegre (l'italoamericà Frank Serpico, interpretat per Al Pacino) per denunciar la corrupció imperant en els cossos de policia de la ciutat de Nova York, enfrontat a la indiferència dels superiors i l'odi dels companys en una croada que li reporta molts problemes i cap satisfacció.
El film de Lumet, al mateix temps, s'inscriu en la moda dels thrillers al voltant de la violència en uns carrers plens de mafiosos i narcotraficants, erigint-se en un dels exemples més satisfactoris i un títol de referència del vigorós cinema americà de la primera meitat dels anys setanta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada