divendres, 22 de desembre de 2017

STAR WARS: LOS ÚLTIMOS JEDI


El vuitè lliurament de Star Wars fitxa com a director (i guionista) Rian Johnson, responsable de "Looper" i dels millors episodis de "Breaking Bad". I l'home se'n surt prou bé, tot i que cal dir que "Star Wars: Los últimos Jedi" resulta deutora en excés d'una fòrmula que ja comença a semblar esgotada. Sense ser una còpia tan evident com ho era "Star Wars: El despertar de la fuerza", els conflictes reals o aparents dels personatges, la temptació del cantó fosc o la possibilitat d'una redempció in extremis, ja eren en el fonament dramàtic d'"El imperio contraataca" o "El retorno del Jedi". Daisy Ridley i, sobretot, Adam Driver defensen molt bé els seus personatges, i la presència d'un envellit Mark Hamill contribueix a fer més entranyable la proposta. Però, com passa en las sèries cinematogràfiques més llargues del compte, les situacions se succeeixen sense sorpreses: la batalla de l'inici, la instrucció Jedi en un planeta deshabitat, la missió impossible o l'episodi en un món dominat pel vici (aquí, un planeta que sembla Montecarlo). Al final, l'únic detall distingit d'aquest vuitè lliurament és el contrast entre el vermell que sura a la superfície i el blanc immaculat d'una planura feta de sal, escenari de l'enfrontament definitiu (o no).

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Ja saps que et diré abans que ho digui, no? Doncs si, un altre film de Star Wars que m’agrada, no et diré que m’encanta, però m’has de reconèixer que el final et toca una mica la fibra hi tot. La part de l’illa d’en Luke l’he trobat una mica lenta, serà que sóc més de naus espacials que de merdes místiques. Ah, i el gir argumental amb la dona de Juràssic Park no està malament. En canvis els pingüins de peluix de l’illa del Luke em sobren.

ricard ha dit...

En aquestes pel·lícules sempre sobra algun peluix.