"Laura" (Otto Preminger, 1944) conté els elements canònics de tot bon thriller: una dona misteriosa, un policia que oculta la seva vena romàntica rere una màscara d'impassibilitat i fuma com un carreter, uns sospitosos pintorescos. Però tots aquests elements estan estructurats de manera menys habitual: el policia (Dana Andrews) apareix quan s'anuncia la mort de la Laura del títol (Gene Tierney) i s'enamora d'ella a partir d'un retrat i del relat del veritable protagonista, un intel·lectual elegant i irònic interpretat pel futur Míster Belvedere Clifton Webb, un home que lamenta que la noia el tingui només per un amic i els prefereixi amb més múscul que cervell; tot i que diríem que ell també estima la Laura principalment a causa de la seva bellesa.
La fascinació per la figura de la protagonista -els homes contemplen embadalits sota la neu la llum en la finestra del seu apartament, en què transcorre gairebé la totalitat de l'acció- atorga una atmosfera molt especial a un film que, amb l'excusa d'una investigació criminal, parla de les passions amoroses, impermeables a la raó.