El 1977, Al Pacino es va posar a les ordres de Sidney Pollack per protagonitzar "Un instante, una vida" (curiosa traducció espanyola de l'original "Bobby Deerfield"), adaptació d'una novel·la d'Erich Maria Remarque que narra la història d'amor entre un corredor automobilístic (Pacino) i una noia que pateix un càncer terminal (Marthe Keller). El principal atractiu de la proposta són els exteriors a Suïssa i a Florència i un parell de curses amb accident inclòs que serveixen per completar un metratge ja de per si excessiu, atès que l'argument, que ja era antiquat en el moment de l'estrena, dóna pel que dóna. Sí, el protagonista es troba a si mateix i la noia es permet ser excèntrica perquè s'ha de morir; més enllà d'això, el film és tan insubstancial i cursi que esdevé entranyable. El renom del director i dels actors en el millor moment de les carreres respectives (Keller venia de rodar "Marathon Man" i "Domingo sangriento") no va salvar la pel·lícula del fracàs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada