PIRAÑA 3D

El francès Alexandre Aja es va fer famós amb un film de sang i fetge divertit i ferotge, "Alta tensión" (2003), que el va catapultar als Estats Units, on va rodar, el 2006, un notable remake de "Las colinas tienen ojos".

"Piraña 3D" (2010) és, com el seu títol fa preveure, un divertiment, un plaer culpable ideal per a aquests dies de confinament. El començament és tan tòpic com desencoratjador: el pobre Richard Dreyfuss apareix dos minuts perquè se'l mengin les piranyes. I no es pot dir que a partir d'aquest moment hi hagi gaires sorpreses; de fet, el gran avantatge de "Piraña 3D" és que dóna allò que promet. I en una progressió exponencial.

Si la segona escena presenta una reunió de joves musculats que celebren qui sap què bevent cervesa i fent concursos de samarretes mullades a la vora d'un llac, ja endevinem que alguns serviran de berenar a les piranyes. Si el fill adolescent de la sheriff local queda al càrrec dels seus germans petits i els fa prometre que no abandonaran la casa perquè ell ha d'absentar-se per participar en un rodatge softcore en un iot, no cal ser un geni per endevinar que: a) els nens s'escaparan i quedaran exposats al perill; i b) el rodatge porno serà interromput per l'atac dels peixos carnívors.

Però la concurrència d'Eli Roth com a actor convidat fent de mestre de cerimònies en la celebració teenager -o de la porno-star Gianna Michaels a l'abast de les piranyes- adverteix del festival gore que ens espera: el previsible atac als participants de la moguda se salda amb un bany de sang poques vegades vist en el cinema; i el no menys previsible atac al iot inclou moments delirants com quan un peix devora -i escup- el penis del pornògraf cocaïnòman. Fins i tot el suspens final té el seu punt, sobretot quan les piranyes atrapen pels cabells a la noia dels pits grossos.

A més, no hi ha perill que després us faci por ficar-vos a l'aigua. El coronavirus pot fer més mal que totes les piranyes prehistòriques.

Provocant els peixos amb gana endarrerida: