diumenge, 24 de desembre del 2017

EL OTRO LADO DE LA ESPERANZA


Com a "Le Havre", Aki Kaurismäki ens torna a mostrar a "El otro lado de la esperanza" (2017) el drama dels emigrants. Un sirià que arriba en un vaixell de càrrega amagat entre carbó cerca asil polític a Finlàndia; mentrestant, un viatjant de comerç de mitjana edat prova de començar de zero en fer-se càrrec d'un restaurant no gaire distingit. Sembla que les dues històries tinguin poc a veure, però els personatges acaben reunits, aplegats en els enquadraments característics del director, tableaux vivants inserits en un entorn que podria ser realista o fins i tot hiperrealista si no fos perquè la il·luminació plana, els colors vius i els decorats minimalistes contradiuen aquesta vocació. Al món de Kaurismäki les coses estan tan malament com ens mostren els noticiaris televisius, però hi ha més realitats: algunes són estranyes i en elles campen les bandes neonazis i a Alep no hi ha guerra; però d'altres permeten tenir esperança. Només cal saltar a l'altra banda.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

No t'ho creuràs però jo he vist aquesta peli, si, jo veient una peli com aquesta! Doncs cap sorpresa no m'ha agradat, no li he trobat el què per enlloc.

ricard ha dit...

El cinema d'en Kaurismäki és molt minimalista i reconec que pot descol·locar una mica.