Alguna paròdia dels Simpson feia conya sobre l'humor anglès, teòricament subtil i irònic, però actualment identificat amb "Benny Hill" i altres còmics més físics com Rowan Atkinson (Míster Bean).
Per retrobar una comèdia que faci honor a aquesta tradició d'elegància i fina sàtira social, ens hem de remuntar als anys de postguerra, quan els Estudis Ealing van produir un seguit de títols impecablement escrits i executats. Un bon exemple seria "Ocho sentencias de muerte", dirigida per Robert Hamer el 1949. El to ve marcat des de l'inici, quan trobem el Duc de Chalfont (Dennis Price) a la seva cel·la, esperant amb insòlita enteresa que l'executin a trenc d'alba i escrivint les seves memòries, la qual cosa propiciarà el llarg flash-back que ens il·lustrarà sobre la seva vida criminal; abans, però, el visita el botxí, molt amoïnat perquè no sap el tracte que ha de donar a persona tan notable.
Les bones maneres i una veu en off gèlida acompanyen els diàlegs més càustics imaginables i un pintoresc catàleg d'assassinats provocats per la venjança i l'ambició dirigits contra els membres de la rica família D'Ascoyne, vuit en total, tots ells -dones incloses- interpretats per Alec Guiness, un habitual de la casa que aquí mostra la seva capacitat transformista. La ironia continua fins al final de la funció, inesperat i inoblidable, que no volem pas revelar.
Elegància britànica:
2 comentaris:
Tot un recital de les dots interpretatives d'Alec Guiness (a banda de mostra immillorable del particular humor negre britànic).
Una abraçada i cuideu-vos força, família!
Gràcies, Joan, igualment cuida't.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada