Hem aprofitat i, gràcies a Filmin, recuperat la seva òpera prima, "La enviada del mal" (2015).
El film podria ser una barreja de "Los que se quedan" (dues noies bastant soles en un internat, enmig de l'hivern, esperant l'arribada dels seus pares) i "El exorcista". El cas és que la història resulta ser una poca-soltada. Però el mèrit del director és vestir-la amb una atmosfera inquietant i una estructura prou hàbil per mantenir l'interès, com a mínim fins que ens veiem a venir el final.
"Longlegs" té més pressupost i és, sens dubte, millor pel·lícula, però tampoc no resulta tan diferent en intencions i resultats. Novament, Perkins demostra ser capaç de generar suspens i despistar l'espectador, ja des d'una excel·lent escena inicial en què el monstre interpretat per Nicolas Cage (irreconeixible) apareix en una imatge fugissera (mostrar sense mostrar, allò que van saber fer Spielberg a "Tiburón" o Scott a "Alien"). Després, el film recupera idees visuals i temàtiques ja assajades a "La enviada del mal" (la presència del dimoni, la seva ombra a les parets), i, tot i treure molt partit de la magnètica interpretació de la Maika Monroe ("It Follows") i del festival de Cage, perd subtilesa mentre barreja coses d'"El silencio de los corderos", "Se7en" o "Zodiac", sense assolir en cap moment l'originalitat i el rigor de tan il·lustres referents.
(*) Germana de la Marisa Berenson ("Cabaret", "Barry Lyndon"), la noia va estar francament de pega i no en va tenir prou d'haver-se ajuntat amb un paio tan equívoc com el protagonista de "Psicosis", sinó que, l'11 de setembre del 2001, va haver de viatjar en un avió que acabaria aterrant sobre les Torres Bessones de Nova York.
2 comentaris:
Cage ofreciendo su mejor versión.
El actor ideal para estos personajes desmesurados.
Publica un comentari a l'entrada