TRAICIÓN

Tinc un amic virtual a Facebook amb qui coincideixo en determinades dèries, sobretot en l'admiració que també sento pels clàssics de la bande dessinée. 

No tinc tan clar que coincidim en gustos cinematogràfics, però l'altre dia recomanava una pel·lícula -també francesa- i va despertar la meva curiositat, potser no tant pels seus elogis com per l'aparent contundència de la trama: va d'una dona comissària de policia que descobreix que el marit li fot les banyes; la qual cosa no tindria especial interès si no fos per la fotografia promocional que mostra la veterana Sophie Marceau amb arc i fletxes en actitud desafiant, i al títol espanyol -"Traición"-, que, com el company destacava encertadament, sembla més idoni que l'original "Une femme de notre temps" (exemple palmari de títol que no vol dir absolutament res). 

Així, doncs, visiono "Traición", film dirigit el 2022 per Jean-Paul Civeyrac, i arribo a les conclusions següents: 

- L'edat és irrellevant en les actrius franceses. Sempre hi ha algú que inventa guions per al seu lluïment. 

- És una pel·lícula massa llarga en què cal separar el gra de la palla. L'assassinat d'un policia o la història del llibre sobre la germana morta, les interminables escenes en què ella mira per la finestra, el marit fuma al jardí, o la càmera mostra arbres i flors en una indesxifrable metàfora botànica, fan més nosa que servei. 

- En realitat, el film només funciona en la mesura que, com ho faria un Haneke, interpel·la l'espectador sobre el recurs a la violència; o no ens identifiquem amb la protagonista quan s'enfronta a un maltractador o clava fletxes al cul del marit infidel? I, per a tot això, n'hi hauria hagut prou amb tres seqüències de cert impacte: quan la protagonista observa al marit com folla amb la jove amant, l'escena al motel o el final. 

En resum, "Traición" no seria una mala pel·lícula si el director hagués tingut més clar què volia dir amb tot plegat. Però optaré per no recomanar-la. Si teniu, com jo mateix, curiositat, quedeu avisats.