diumenge, 18 d’agost del 2024

LA TRAMPA

M. Night Shyamalan té una filla que es diu Saleka, que és molt fotogènica i, a més, sap cantar. I, amb "La trampa", munta un vehicle per al seu lluïment, un thriller de suspens ambientat en un concert que fa la noia: un assassí en sèrie a qui fa temps que busquen és a l'estadi on té lloc l'esdeveniment, barrejat entre les fans de Lady Raven; la policia no sap quina cara fa però sap que hi és; tenen l'edifici totalment rodejat.

En un registre dels que li agradaven a Brian De Palma, Shyamalan entretén sense entusiasmar. La història no té gaire misteri, la majoria de situacions són poc o gens versemblants i el dibuix del psicòpata no excedeix el tòpic. 

Shyamalan tindrà contenta la filla però potser hauria calgut un guió més treballat.

4 comentaris:

Trecce ha dit...

Nada del otro mundo, al parecer.

ricard ha dit...

Un poco decepcionante.

El Demiurgo de Hurlingham ha dit...

El director tiene su talento, Old me gustó mucho, pero parece que en algunas ocasiones no se esfuerza.
Por ejemplo, la película apocaliptica en la cabaña, con los cuatro jinetes, está bien planteada pero el desenlace deja que desear.

En el trailer se ve que la idea es buena, un recital es un buen ámbito par un thriller. Y la hija da bien para el personaje de estrella pop.
Lástima que decepcione, según tu reseña.

ricard ha dit...

Estoy bastante de acuerdo contigo en cuanto a sus películas precedentes. Ésta última me parece -en mi siempre humilde opinión- un tanto insuficiente, sobre todo por un guion con más agujeros que un queso de gruyere; pero resulta entretenida.

Saludos.