dimarts, 7 d’abril del 2020
EL TRAIDOR
Als anys setanta, el cinema americà oferia el film definitiu sobre la màfia siciliana amb "El padrino". En els darrers anys, és el cinema italià que ha pres el relleu d'aquestes narracions, la qual cosa sembla apropiada.
El veterà Marco Bellocchio proposa a "El traidor" (2019) un fresc històric sobre la lluita contra una Cosa Nostra molt radicalitzada a partir dels anys vuitanta, centrant-se en el macroprocés engegat pel malaurat jutge Falcone amb la col·laboració dels pentiti, fins als intents d'involucrar la classe política corrupta, representada per Giulio Andreotti. Ho fa a partir del personatge real del penedit (el traïdor a què al·ludeix el títol) Tommaso Buscetta, indagant en les seves motivacions i contradiccions. I en resulta un film admirable, intens i apassionant, al qual no sobra un fotograma malgrat una durada relativament llarga. Pierfrancesco Favino, a qui ja havíem vist a "Suburra" ofereix una caracterització impecable de Buscetta, un home que trenca la regla de l'omertà per salvar la pell però troba una justificació a la seva delació en els canvis en una organització que, sota el govern del sanguinari Salvatore Riina, se salta tots els límits i codis de conducta. Acaba manifestant la seva admiració pel jutge Falcone i paga la seva traïció amb una por a la revenja dels mafiosos que no l'abandonarà mai. El final amb un home derrotat assegut en una cadira (o són dos homes?) recorda "El Padrino II", però el film està lluny del mimetisme; només cal fixar-se en els flash-backs, habituals en produccions d'aquest estil, moltes vegades una excusa per omplir metratge, però que, en aquest cas, són sempre precisos i necessaris per arribar amb les imatges on no ho fan les paraules de la llarga confessió.
Etiquetes:
EL TRAIDOR,
MARCO BELLOCCHIO
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Para mí, una de las mejores películas del pasado año. El firmante de "Noticia de una violación en primera página" y "Vincere", demuestra su gran pulso a pesar de sus 80 años cumplidos.
Un abrazo.
También me gustó mucho su anterior largo, "Felices sueños". Pero ésta es todavía mejor.
Un abrazo.
P.S. Ya he visto "Blast of Silence". Una buena recomendación y una oportunidad para visitar Nueva York en las Navidades de 1960, una ciudad llena de vida que contrasta con la terrible soledad del protagonista.
Publica un comentari a l'entrada