Nou anys més tard de "Viridiana", Buñuel torna a rodar a Espanya, ara en companyia de Catherine Deneuve, i adapta novament Galdós. L'argument no és gaire diferent: també hi ha una noia aparentment innocent que és acollida pel seu oncle (novament Fernando Rey), que es converteix ben aviat en el seu amant.
Don Lope és un cavaller espanyol de manual: no ha treballat mai ni té cap intenció de fer-ho, tot i certes dificultats econòmiques; té un sentit de l'honor quasi medieval, però acompanyat d'un ferm anticlericalisme i d'una notable indulgència pel que fa als temes amorosos, lligada a la seva vocació de seductor. Tanmateix, no reacciona gaire bé quan s'adona que es fa vell i que la seva neboda Tristana prefereix la companyia d'un pintor (Franco Nero), a qui coneix quan està pintant un català (sic) i amb qui acabarà fugint.
Més endavant, les circumstàncies propiciaran un gir inesperat: Tristana perd una cama a causa d'una malaltia i reprèn una relació amb el seu tiet que a partir d'ara tindrà un caire sadomasoquista.
"Tristana" té tots els atributs del millor cinema del seu autor i les esperades dosis de surrealisme (menció especial al somni recurrent en què el cap de Don Lope és el batall d'una campana) i d'ironia salvatge: Don Lope sempre havia mantingut la dita castissa segons la qual la dona ha de quedar-se a casa amb la cama trencada; finalment, ho aconsegueix pels seus pecats i convida a berenar els capellans que abans odiava mentre la noia exhibeix amb ostentació tant la seva coixesa com el menyspreu cap al seu tutor, ara ja marit però mai més amant.
4 comentaris:
Pel que explica Buñuel a les seves memòries, qui es veu que sentia una especial debilitat per aquesta pel·lícula era Hitchcock.
Salutacions.
Té poc a veure amb el llibre de Galdós, encara que suposadament s'hi inspiri.
Recordo l´escena dels capellants prenent xocolata amb don Lope (un d´ells era el secundari Juanjo Menéndez) i a l´inolvidable Lola Gaos (Saturna) Per cert que Buñuel va intentar rodar la pel.lícula anys abans amb Rocío Dúrcal de protagonista.
Salut!
Borgo.
Joan: Sí, és prou perversa i enigmàtica com per agradar-li a Hitchcock.
Júlia: Com que no he llegit el llibre, no puc opinar al respecte. La pel·lícula, si més no, és bunyueliana cent per cent; i no deixa de ser curiós que hagués adaptat Galdós en almenys tres dels seus títols (també "Nazarín" i "Viridiana").
Borgo: No sabia això de la Rocío Dúrcal. La Lola Gaos ja sortia a "Viridiana".
Gràcies pels vostres comentaris.
Publica un comentari a l'entrada