En els seus darrers treballs, Isabel Coixet aposta per una posada en escena més sòbria, d'arrel clàssica, millorant considerablement els resultats. Però tots els extrems són dolents i "Elisa y Marcela" (2019) voreja perillosament l'academicisme, tot i alguns signes d'identitat com la referència al gravat japonès "Somni de la muller del pescador". El blanc i negre i les transicions a l'estil del cinema mut no aporten gran cosa -més enllà d'una fotografia excel·lent- a una història d'amor lèsbic a la Galícia de l'inici del segle XX que comença com totes (amor i desig enfrontats a la incomprensió i, fins i tot, la violència de l'entorn) i acaba d'una manera més peculiar, com ho fou el cas real que inspira la pel·lícula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada