No sabria dir si "Tres mujeres" (1977) és la millor pel·lícula de Robert Altman però estic convençut que és la més insòlita i fascinant. Narra una relació vampírica entre dues noies que, per motius diferents, tenen seriosos problemes per relacionar-se socialment i es mouen en un univers desolat, una Califòrnia desèrtica que els recorda la seva Texas natal, territori de solituds compartides, des del geriàtric on les dues treballen al motel on viuen, passant per un ranxo amb bar i camp de tir on passen les hores mortes en companyia de policies, borratxos i una misteriosa mestressa que no parla i pinta estranyes figures.
"Tres mujeres" sembla hereva del Bergman de "Persona" alhora que anticipa el David Lynch de "Mulholland Drive" i viatja del realisme a l'horror en una transició que el film subratlla metafòricament amb la caiguda a la piscina de Pinky Rose o amb l'aigua que parteix la imatge quan mira per la finestra o mentre somia. Les dues protagonistes, Sissy Spacek i Shelley Duvall, aporten el seu físic inquietant i ambigu, que va fascinar a De Palma abans ("Carrie") i Kubrick després ("El resplandor").
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada