Guanyadora de la Palma d'Or a Cannes, "El salario del miedo" (1953) és -amb "Las diabólicas"- la pel·lícula més coneguda d'Henri-Georges Clouzot.
En un país indeterminat de l'Amèrica Llatina, una colla d'europeus sense ni cinc de calaix anhelen fugir de l'ensopiment i la misèria mentre maten les hores al bar, sota la mirada dels indígenes. L'incendi en una explotació petroliera els ofereix l'oportunitat de guanyar diners, tot i que la feina no és precisament fàcil, només apta per a valents o individus desesperats com els protagonistes, que hauran de conduir un parell de camions carregats de nitroglicerina per carreteres no gaire ben asfaltades.
Un bitllet del metro de París que Mario (Yves Montand) guarda com un tresor simbolitza l'esperança del retorn a una llar de la qual els separen molts quilòmetres de sotracs, qualsevol dels quals pot polvoritzar-los. El valor, la covardia, l'amistat, les reaccions imprevisibles en situacions límit acompanyen una trama de suspens que el realitzador controla admirablement. En una època en què no existien els efectes especials, sorprèn la perícia amb què estan rodades la majoria de les seqüències; i on no arriben els efectes, ho substitueix l'elegància narrativa, com el moment en què Jo (Charles Vanel) cargola una cigarreta i el tabac desapareix sobtadament a causa de l'ona expansiva d'una explosió que la càmera no mostra directament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada