Kean Loach fidel al seu estil i temàtiques, ens parla de la dificultat per conciliar la vida laboral i la familiar d'un d'aquests repartidors de paquets presumptament autònoms. El fill és grafiter i es fica en mil embolics, la mare va de bòlit cuidant discapacitats i gent gran, mentre ell pateix unes condicions de treball inhumanes.
Us diria, després de veure "Sorry We Missed You" (2019), que penseu en aquests esclaus del segle XXI cada vegada que feu la vostra comanda a Amazon. Però sabem que les coses difícilment canviaran, que tots alimentem amb els nostres hàbits el capitalisme salvatge i qui estigui lliure de pecat que llanci la primera pedra.
2 comentaris:
La tengo pendiente para uno de estos días.
Me gustó. Aunque Ken Loach tiende a repetirse, el naturalismo de sus películas suele engancharme, sobre todo cuando toca asuntos tan de actualidad.
Saludos.
Publica un comentari a l'entrada