I la segona ocasió en què Truffaut treballava amb Jeanne Moreau ("Jules et Jim"), aquí en el paper de vídua venjadora que anota en una agenda i va ratllant els noms de les seves víctimes (una de les fonts d'inspiració de "Kill Bill").
El realitzador francès manufactura un thriller impecable, tot i que l'aspecte més interessant del seu film radica en la descripció d'un seguit de personatges masculins definits per la seva relació amb el sexe femení: un seductor que posa fi a la seva solteria (sense gaire convicció), un solter madur sense sort amb les dones, un casat masclista i milhomes, i un artista que estima totes les dones i que interpreta Charles Denner (Truffaut recupera l'arquetip i l'actor en un film posterior -del 1977- titulat precisament "El amante del amor" o "L'homme qui aimait les femmes").
4 comentaris:
Tal i com acostuma a succeir als films hitchcockians que li serveixen de model, "La mariée était en noir" conté referències subtils de tot tipus, fins i tot mitològiques. Com, per exemple, quan Jeanne Moreau fa de model per l'artista que esmentes vestida d'Artemisa: deessa, entre d'altres atributs, de la virginitat. Cosa molt adient, tenint en compte que el personatge va ésser privat de consumar el seu matrimoni.
Una abraçada.
És veritat, no ho havia pensat.
Una abraçada.
Aquí Truffaut imita el estilo y las constantes fílmicas de Hitchcock sin que ello suponga para el espectador una ardua tarea de investigación.
Hay otra película en la que Tarantino se inspiró para Kill Bill: "Desenlace mortal" (Thriller - en grym film), película de 1973 de Bo Arne Vibenius. A mí me gusta más, incluí la reseña en mi blog hace algunos años. ¡Cuidado! Contiene sexo explícito. También se inspiró en ella Abel Ferrara para su ya mítica "Ángel de venganza" (1981).
Un abrazo.
Apunto esos títulos.
Un abrazo.
Publica un comentari a l'entrada