Dirigida per Richard Brooks el 1960, "El fuego y la palabra", una adaptació de la novel·la de Sinclair Lewis "Elmer Gantry" -que és el nom del protagonista i el títol original del film-, és una pel·lícula extraordinària en què un espídic Burt Lancaster (qui va guanyar merescudament l'Òscar) broda el paper d'un viatjant simpàtic, atractiu, també oportunista, bevedor i faldiller, sense ni cinc a la butxaca, que un bon dia descobreix com la seva retòrica el pot convertir en un magnífic predicador evangelista i s'uneix al circ de la germana Sharon Falconer (Jean Simmons), que volta pels pobles de l'Amèrica profunda engrescant els fanàtics, convertint els pecadors, fins i tot obrant algun miracle.
La religió vista com un espectacle i un negoci força lucratiu és l'obvi tema central de la novel·la, molt prolixa, i del film, que condensa alguns personatges i se centra en un dels capítols. La versió cinematogràfica adapta el personatge principal al carisma de Burt Lancaster, fent-lo més empàtic; la qual cosa no esdevé un defecte sinó una virtut, ja que permet que la història vagi més enllà de la denúncia i esdevingui un relat fascinant al voltant d'uns personatges molt humans en les seves contradiccions, que cerquen els diners, però, per damunt de tot, donar un sentit a les seves vides errants.
6 comentaris:
En los tiempos que corren, un film muy actual, con todos esos incultos fanáticos que prefieren creerse cualquier cosa en vez de atender a la racionalidad.
Que tal Ricard!
Todavía no la he visto, la tengo en espera, no me dan las horas...jeje
Si hay algo que me llama la atención de Burt Lancaster es esa especie de energía y fuerza interior que lleva dentro, por momentos me recuerda a una presa que esta a punto de reventar y soltar todo ese caudal, luego se suele mantener siempre bastante comedido. Me estaba acordando de cuando siendo niño salía de casa corriendo hacia el parque tratando de emular sus saltos y cabriolas, era como tomarte un "Red Bull", te venias arriba...jeje
Saludos y buen finde!
Tan incendiàriament controvertida com el seu títol en castellà. Veient els assaltants al Congrés d'avui en dia, jo diria que els pobles de l'Amèrica profunda no han canviat gaire respecte l'època d'"Elmer Gantry".
Una abraçada.
Trecce: La película está ambientada en los años de la Depresión, cuando la gente se agarraba a cualquier promesa. Sin embargo, como bien observas, hoy es más o menos lo mismo.
Fran: En esta película, Burt Lancaster se desmelena en un papel hecho a su medida.
Juan: No han canviat gaire, no. Ni des de l'època d'"Elmer Gantry" ni, pel que sembla, des de la Guerra de Secessió.
Una abraçada i gràcies pels vostres comentaris.
Peliculón.
La banda sonora es genial Y la escena de Burt cuando se pone a cantar la de I'm on my way es buenísima. De hecho, a veces me pongo esa canción..
Lo de faldiller, no sé por qué, sabía que era mujeriego...y mira que me sonaba a faldas jaja...
Si no recuerdo mal, cambiaron las fechas de la ambientación de la peli con respecto a la novela.
Si ves en lo que ha acabado derivando lo de los "predicadores". Ves a John Oliver que te saca a los telepredicadores hablando de sus aviones y es de traca (y encima los h.d.p no pagan impuestos):
https://www.youtube.com/watch?v=7y1xJAVZxXg
Saludos.
No hay color. Los predicadores que salen en la película eran mucho más auténticos.
Saludos.
Publica un comentari a l'entrada