Reconec que, per la mateixa regla de tres, hauria de fer una mala crítica de "Nieva en Benidorm" (2020), un títol en què no passa gran cosa tot i que adapta per moments el format del thriller i en què resulta també essencial un escenari exòtic, en aquest cas Benidorm. També hi surt un personatge de caire una mica esotèric (allà era un vell que voltava pels cementiris, aquí és Ana Torrent que encén uns ciris, i perdoneu la rima fàcil).
Però allò que no em vaig acabar de creure a "Mapa de los sonidos de Tokio" aquí m'ho empasso sense dificultat. M'agrada la presentació del protagonista, un home introvertit, senzill i bona persona que no encaixa en una entitat bancària tan poc escrupolosa com totes, i encara encaixa menys en el parc temàtic per a la tercera edat que sembla ser Benidorm; i m'agrada la representació de la ciutat, de la seva festa, els seus gratacels, els seus espectacles kitsch; la introducció d'una rara poesia també m'atrau tot i que frega l'extravagància. Potser hi tenen molt a veure les notables interpretacions de Timothy Spall i de l'enigmàtica Sarita Choudhury. I m'agrada el regal que fa possible un fet tan improbable com la neu a la Costa Blanca.
5 comentaris:
Tengo curiosidad por esta película, espero verla.
Li donaré una oportunitat. Coixet em sembla una directora molt sobrevaloradai la seva "Elegy" que possaven per els núbols em va decebre. Qué estrany que el cartell no l´hagi fet Jordi Labanda, el trobo molt de l´estil de la Coixet.
Salut!
Borgo.
Trecce: Espero que no te decepcione. Ha sido recibida con diversidad de opiniones y se presta a ello.
Borgo: Et dic el mateix. No puc assegurar que t'agradi. El problema amb la Coixet no és que estigui sobrevalorada -que també-, sinó que no saps mai amb què et sortirà; i té pel·lícules que estan bé i pel·lícules que no hi ha per on agafar-les. Cal reconèixer que els seus millors treballs són molt personals i que arrisca, i que pots admirar-los si hi entres o odiar-los si t'enxampen en un mal dia.
Salutacions i gràcies pels comentaris.
Hola Ricard!
En la filmografia de Coixte hay algunas que me gustan mas que otras, pero bueno, como casi siempre suele pasar con los realizadores, unas veces aciertan y otras no, eso sin entrar en otras consideraciones que darían para un buen debate.
Perdona que me salga del tema, pero ha sido leer "entidad bancaria" y me he puesto en modo Gremlin, estoy harto de sus propagandas en plan coleguita y rollo zen, que les hemos soltado un montón de millones y no tienen un maldito detalle con las comisiones y demás abusos. Disculpa, espero que no trabajes en el sector...jeje Por cierto, no hace mucho vi un pequeño reportaje sobre Benidorm y los abuelos y abuelas y sus correrías nocturnas, lo de Woodstock se queda corto, me quede mas que sorprendido...jeje
Me has despertado la curiosidad con tu reseña, saludos!
Las entidades bancarias (yo las sufro como tu y no me dan de comer, tranquilo) trabajan para las personas...
Personas = accionistas.
Por otra parte, bien es verdad que algún capítulo de "Callejeros" muestra imágenes tan surrealistas o más que las de la película de Coixet. No sé, quizás me gustó por eso.
Un abrazo.
Publica un comentari a l'entrada