Si allò que pretén és acollonir-nos, ho aconsegueix. I tampoc no podem objectar gran cosa a unes imatges pulcres i a una trama d'aventures postapocalíptiques en la millor tradició del gènere de supervivència en circumstàncies adverses. A més, ofereix un dos en un, ja que l'acció es divideix entre l'Àrtic desolat i l'espai exterior (també desolat). De fet, l'únic problema de "Cielo de medianoche" és que és absolutament previsible, fins i tot quan juga a sorprendre l'espectador. Les desgràcies al Pol Nord les hem vistes en totes les pel·lícules que passen al Pol Nord; i les coses que passen a l'espai les hem vistes en totes les pel·lícules que passen a l'espai, des de la pluja de meteorits en el precís instant en què els astronautes que han sortit a passejar per reparar les comunicacions estan a punt d'acabar la feina i posar-se a cobert fins a l'escena en què tots canten una cançó vintage ("Sweet Caroline", només faltaria).
Viatjar a Júpiter o estar-se en una estació meteorològica al Pol Nord deu ser avorrit de nassos. Però no cal que ho sigui la pel·lícula que ho mostra.
6 comentaris:
Esta ya a tenía yo entre las "no pendientes" y creo que ahí seguirá.
Bienintencionada y correcta, todo lo que quieras. Pero es que resulta sosa y predecible.
Saludos.
Jo també crec que Clooney s´entreté massa i la pel.lícula resulta massa -e innecesariament- lenta. Impactant l´escena de les aus que se suposa han escapat del sud i se les veu agonitzant sobre el gel, també ho és l´escena de la hemorragia de la noia astronauta. Increible- això sí- que Clooney, mullat de cap a peus, no és mori de hipotermia en mig del Pol Nord.
Salut.
Borgo.
Molt d'acord. L'escena de l'hemorràgia en ingravidesa és impactant; i que Clooney caigui dins l'aigua, quedi xop i pugui sobreviure en la intempèrie al Pol Nord danya severament la credibilitat del film.
Salut.
Que tal Ricard!
Me temo que la mantendré por ahora en la nevera. La verdad que todo lo que he leído va un poco en la linea de tu reseña. A mi pareja también le aburrió, aunque he de confesar que cuando me dijo "ah, sale esa canción que a ti tanto te gusta...", he visto la escena en youtube y te juro que me he sentido como un eunuco, vamos, que ni frio ni calor...
Me vas a perdonar el proselitismo, pero es que la canción de Neil Diamond me vuelve loco, creo que nunca me cansare de escucharla, me da muy buen rollo y me vengo arriba. Aquí te dejo una escena (hay alguna película mas que también la incluye...) a modo de ejemplo con el tema en cuestión: https://www.youtube.com/watch?v=DPQ47h-k-nw
Es una canción muy utilizada en estadios (no solo en USA...) y con la que el personal se viene arriba, estos irlandeses sin ir mas lejos:
https://www.youtube.com/watch?v=TbviR7RwKOA
Disculpa si me he desviado del asunto central...jeje
Saludos!
Esa escena de "Beautiful Girls" es una de mis preferidas de todos los tiempos. No sólo te disculpo sino que agradezco que la cites.
Saludos.
Publica un comentari a l'entrada