El film és enginyós i visualment atractiu tot i l'evident manca de pressupost, però, com sol passar en el gènere mockumentary, un muntatge dispers acaba contagiant la narració. Si més no, serveix per descobrir-nos dues actrius tan simpàtiques com Emma Appleton i Stefanie Martini i constatar que l'ombra de Kubrick és tan allargada com perquè li copiïn el final d'"El resplandor".
4 comentaris:
Ingeniosa, por lo que cuentas.
Curiosa.
Me gusta la premisa.
Y que haya infliencias de Kubrik.
Incluso lo del final llama mi atención.
Saludos.
Uno de los diálogos refiere la devoción de una de las protagonistas por Kubrick, un autor que existe en el futuro pues la acción se desarrolla en 1940.
Saludos.
Publica un comentari a l'entrada