"Lluvia negra" (1989) s'apropa a la tragèdia d'Hiroshima des del punt de vista de les víctimes. Molts van morir instantàniament o quasi a causa de l'explosió; però els sobrevivents que van estar a prop de la zona zero van haver de patir un calvari els anys següents, començant per la discriminació dels seus compatriotes (a la jove protagonista no li troben marit perquè va estar exposada a la radiació, la tristament coneguda com pluja negra a què fa referència el títol) i continuant per la por a l'aparició d'uns símptomes que preludien una mort prematura, sovint molt dolorosa.
El film d'Imamura és -no podia ser d'altra manera- un al·legat antibèl·lic i un drama tristíssim, fotografiat en blanc i negre i estructurat amb pudorosa senzillesa a través de la preocupació del matrimoni protagonista per la neboda que conviu amb ells i de la relació de la noia amb un veí trasbalsat emocionalment pels records del conflicte.
4 comentaris:
Tremendo drama.
Tremendísimo. La verdad es que te deja mal cuerpo.
Malauradament, em temo que la realitat va ser encara més crua que el que mostra la ficció.
Una abraçada.
Probablement.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada