En fi, és curiós observar la preeminència del sexe femení en el cinema català, a diferència de qualsevol altra cinematografia, així com l'omnipresència de Sergi López fent de pare emprenyat.
divendres, 18 de setembre del 2020
LA INNOCÈNCIA
En la línia d'altres òperes primes de directores catalanes, "La innocència", dirigida el 2019 per Lucía Alemany, beu de la seva experiència, molt adolescent en aquest cas: unes vacances en un poble de Castelló durant les quals li passaran moltes coses sense que la seva innocència (si entenem com a tal la seva il·lusió per fer-se artista de circ o la facilitat per deixar-se enredar) es vegi alterada. La realització, tot i mantenir els tics habituals en aquestes produccions -els travellings de seguiment càmera en mà, primers plans molt sostinguts- esdevé fluïda i contribueix a una sensació de naturalitat reforçada per l'actuació notabilíssima de la molt jove Carmen Arrufat.
Etiquetes:
LA INNOCÈNCIA,
LUCÍA ALEMANY
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Sin ser una película de premisa original, se impone como una película muy decente gracias al buen trabajo interpretativo, una imponente fotografía y la expresividad de los ojos de Carmen Arrufat.
Un abrazo.
Como dices, muy original no es. El cine catalán reciente parece fabricado en serie: mirada femenina, la adolescencia y los traumas del tránsito a la edad adulta, y Sergi López haciendo el mismo papel.
Sin embargo, se deja ver.
Un abrazo.
Hola ricard!
Pues anotada queda, me ha parecido interesante lo que comentas.
Saludos!
Perfecto, ya me contarás.
Saludos.
Publica un comentari a l'entrada