La darrera pel·lícula de Brian De Palma el manté en el terreny relliscós de les coproduccions barates. Protagonitzada per Nikolaj Coster-Waldau (el de "Juego de tronos"), "Domino" (2019) és una intriga amb terroristes àrabs pel mig sense cap interès destacable més enllà de descobrir què queda del director de "Vestida para matar" entre seqüències pròpies d'un telefilm de l'hora de la migdiada.
Bé, alguna cosa hi ha:
- L'inici, amb una referència gens dissimulada a "Vértigo", té cert nivell i inclou un pla picat d'aproximació (quan el protagonista es deixa la pistola a l'apartament) força característic del seu autor.
- Les escenes als despatxos de la CIA ens retornen les múltiples càmeres de televisió i el joc continua amb l'atemptat terrorista al festival de cinema en què el director recorre una vegada més a la pantalla dividida amb l'excusa de les dues càmeres de vídeo instal·lades al fusell de la islamista.
- Suspens descafeïnat al final presumptament apoteòsic en una plaça de braus espanyola; el director no pot evitar el recurs al ralentí (plenament justificat, en qualsevol cas) i la presència d'un dron arrodoneix el seu discurs sobre la realitat vista a través del visor d'una càmera.
El film s'esplaia sobre la preocupació dels islamistes per retransmetre els seus actes criminals a través de filmacions prou acurades i tampoc no falta un comentari sobre el poder omnímode de la CIA i el seu menyspreu cap a qualsevol país que no sigui els Estats Units. De manera que De Palma continua sent De Palma a pesar de l'escassa volada de les seves darreres realitzacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada