Gràcies al cicle "Historia de nuestro cine" i a l'oportuna recomanació de l'amic Joan de cinefiliasantmiquel, he tingut l'ocasió de descobrir aquesta pel·lícula dirigida el 1963 (no estrenada fins al 1967) per Antonio Eceiza i que, a partir d'un argument clàssic d'amor d'estiu entre un nacional i una francesa més alliberada (interpretada, però, per l'espanyola Sonia Bruno), aprofita per fer un retrat gens afalagador de l'Espanya de l'època, observada des d'un prisma clarament d'esquerres. En un poblet mariner del sud, una família de nou-rics dedicats a urbanitzar la prometedora Costa del Sol, acullen una estudiant francesa; però a ella li agrada un noi oriünd que no ha tingut ni tindrà les mateixes oportunitats que els pijos que el fan servir de camàlic, que ni tan sols no podrà viatjar a Barcelona per fer de manobre i -ja no diguem- consolidar la incipient història d'amor amb la turista; de manera que "El próximo otoño", un film amb una posada en escena molt acurada que descobreix un autor encara insegur però proveït de talent i entusiasme, és tant un drama romàntic com una representació de la lluita de classes i un clam per un país amb complex d'inferioritat.
2 comentaris:
No em cansaré mai de lloar la bellesa de Sonia Bruno (nom artístic d'Antonia Oyamburu), l'actriu que va preferir abandonar una prometedora carrera, quan es trobava en el seu millor moment professional, per casar-se amb en Pirri, l'afamat futbolista del Reial Madrid. Ningú no és perfecte, vaja...
Gràcies per citar el meu blog.
Una abraçada!
Citar-te era el mínim que podia fer.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada