dimarts, 15 de setembre del 2020

TENET

Ara fa deu anys comentava en aquest bloc "Origen". De la qual vaig afirmar coses com "integra una estructura sofisticada que requereix tota l'atenció de l'espectador... i un seguit d'escenes adrenalíniques que recorden les pel·lícules de James Bond", o "Nolan demostra ser tan bo ideant trames alambinades com inepte rodant escenes d'acció". Resulta curiós observar que la primera asseveració seria plenament aplicable a "Tenet"; en canvi, Nolan ha polit molt el seu estil i ara ja és un mestre rodant escenes d'acció; les de "Tenet" són espectaculars i idònies per a aquest esperat retorn a les sales cinematogràfiques (atenció també a la banda sonora de Ludwig Göransson); pel que fa a les trames alambinades, la del seu darrer treball no pot ser-ho més. De fet, és tan recaragolada que quasi esdevé un llast per a una proposta que és (o hauria de ser) un divertiment. Si més no, les paradoxes temporals que tant li agraden a Christopher Nolan són l'excusa perfecta per a unes seqüències realment sorprenents: que les imatges avancin a l'inrevés és un truc tan antic com el mateix cinema; però que ho facin en combinació amb les que transcorren normalment (si considerem normal que les bales surtin de les pistoles en comptes d'entrar-hi) ja és força més notable.

A nivell visual, doncs, "Tenet" pot significar un pas endavant com ho va ser "Matrix" al seu dia. La proposta argumental és més discutible, tot i que les referències a l'univers jamesbondià preserven el seu càustic sentit de l'humor; com quan El Protagonista es vesteix de Brooks Brothers per a una reunió en un club anglès molt exclusiu i Michael Caine (qui, si no?) li diu que ja li recomanarà algun sastre (potser caldria preguntar-se si els productors havien previst la fallida de la mítica marca americana).

7 comentaris:

Cinefilia ha dit...

Alguna cosa em diu, a jutjar pels teus comentaris, que no m'acabaria de fer el pes si mai arribo a veure-la... En qualsevol cas, a mi "Inception" em va agradar prou, gràcies, entre d'altres factors, a la grandiloqüent banda sonora de Hans Zimmer.

Una abraçada.

Fran ha dit...

Hola ricard!
A mi me dejo muy buen sabor de boca y si bien seguí la trama con dificultad (a ver si con un segundo visionado se me aclaran los conceptos...) me pase un muy buen rato. Estoy de acuerdo en esa referencia a "Matrix", esto puede que marque un antes y un después.
Le insistí mucho a un par de amigos a que fuesen al cine y no te creas, las quejas comienzan a llegar...jeje
Por cierto, hace algún tiempo se comentaba la posibilidad de un actor negro para dar vida a Bond, a mi Washington no me disgusta e incluso diría que da el perfil, quien sabe, esa escena con Caine puede ser una pista...
Saludos!

ricard ha dit...

Joan: Jo crec que si et va agradar "Inception" també t'agradarà aquesta. Vull aclarir que m'ho vaig passar bé veient-la; però potser m'ho hagués passat millor si no l'haguessin fet tan complicada.

Fran: Yo fui a verla con mis chavales y se enfadaron porque no entendieron nada de nada.

Pues no podemos descartar que Washington vaya para nuevo Bond.

Una abraçada i gràcies pels vostres comentaris.

Mario Salazar ha dit...

Hasta ahora veo tres fuertes peleándose el Oscar, al menos nominadas a mejor película, la de Kaufman, ésta de Nolan y la de Chloé Zhao. Es curioso notar que Nolan vs Kaufman es algo así como el cine tradicional -en sala de exhibición- vs el streaming, igual todo es cine y todo es bienvenido, aunque uno sea más de uno que de otro. Nolan es un director que sé que en algún momento va a ganar el Oscar. Saludos.

ricard ha dit...

No he visto la película de Chloé Zhao pero tiene buena pinta y parece muy oscarizable. Sobre la de Kaufman, que me gustó mucho, tengo más dudas porque me parece demasiado independiente y "rara" para triunfar en los Oscar.

Saludos.

Pons ha dit...

Tècnicament no em puc queixar, però l’argument es massa rebuscat pel meu gust, les escenes son molt entretingudes de veure, però les mires sense entendre massa què coi està passant i si realment té sentit el què està passant, llavors quant surts de la sala hi penses una mica et dones compte que efectivament no té cap mena de sentit. Origen partia d’una premissa molt més fantasiosa però per mi funcionava molt millor, Tenet en principi sembla més plausible però de seguida veus que ni de conya poden funcionar així les coses. Però si passes d’entendre exactament tota aquesta moguda temporal estranya, i t’oblides de buscar possibles paradoxes, i et centres en gaudir de la pel·lícula de espies en la que es basa la trama la veritat es que un gaudeix molt.

ricard ha dit...

Tens raó, és millor gaudir-la sense donar-hi gaires voltes.

Salutacions.