dimarts, 15 de setembre de 2020

TENET

Ara fa deu anys comentava en aquest bloc "Origen". De la qual vaig afirmar coses com "integra una estructura sofisticada que requereix tota l'atenció de l'espectador... i un seguit d'escenes adrenalíniques que recorden les pel·lícules de James Bond", o "Nolan demostra ser tan bo ideant trames alambinades com inepte rodant escenes d'acció". Resulta curiós observar que la primera asseveració seria plenament aplicable a "Tenet"; en canvi, Nolan ha polit molt el seu estil i ara ja és un mestre rodant escenes d'acció; les de "Tenet" són espectaculars i idònies per a aquest esperat retorn a les sales cinematogràfiques (atenció també a la banda sonora de Ludwig Göransson); pel que fa a les trames alambinades, la del seu darrer treball no pot ser-ho més. De fet, és tan recaragolada que quasi esdevé un llast per a una proposta que és (o hauria de ser) un divertiment. Si més no, les paradoxes temporals que tant li agraden a Christopher Nolan són l'excusa perfecta per a unes seqüències realment sorprenents: que les imatges avancin a l'inrevés és un truc tan antic com el mateix cinema; però que ho facin en combinació amb les que transcorren normalment (si considerem normal que les bales surtin de les pistoles en comptes d'entrar-hi) ja és força més notable.

A nivell visual, doncs, "Tenet" pot significar un pas endavant com ho va ser "Matrix" al seu dia. La proposta argumental és més discutible, tot i que les referències a l'univers jamesbondià preserven el seu càustic sentit de l'humor; com quan El Protagonista es vesteix de Brooks Brothers per a una reunió en un club anglès molt exclusiu i Michael Caine (qui, si no?) li diu que ja li recomanarà algun sastre (potser caldria preguntar-se si els productors havien previst la fallida de la mítica marca americana).

5 comentaris:

Cinefilia ha dit...

Alguna cosa em diu, a jutjar pels teus comentaris, que no m'acabaria de fer el pes si mai arribo a veure-la... En qualsevol cas, a mi "Inception" em va agradar prou, gràcies, entre d'altres factors, a la grandiloqüent banda sonora de Hans Zimmer.

Una abraçada.

Fran ha dit...

Hola ricard!
A mi me dejo muy buen sabor de boca y si bien seguí la trama con dificultad (a ver si con un segundo visionado se me aclaran los conceptos...) me pase un muy buen rato. Estoy de acuerdo en esa referencia a "Matrix", esto puede que marque un antes y un después.
Le insistí mucho a un par de amigos a que fuesen al cine y no te creas, las quejas comienzan a llegar...jeje
Por cierto, hace algún tiempo se comentaba la posibilidad de un actor negro para dar vida a Bond, a mi Washington no me disgusta e incluso diría que da el perfil, quien sabe, esa escena con Caine puede ser una pista...
Saludos!

ricard ha dit...

Joan: Jo crec que si et va agradar "Inception" també t'agradarà aquesta. Vull aclarir que m'ho vaig passar bé veient-la; però potser m'ho hagués passat millor si no l'haguessin fet tan complicada.

Fran: Yo fui a verla con mis chavales y se enfadaron porque no entendieron nada de nada.

Pues no podemos descartar que Washington vaya para nuevo Bond.

Una abraçada i gràcies pels vostres comentaris.

Mario Salazar ha dit...

Hasta ahora veo tres fuertes peleándose el Oscar, al menos nominadas a mejor película, la de Kaufman, ésta de Nolan y la de Chloé Zhao. Es curioso notar que Nolan vs Kaufman es algo así como el cine tradicional -en sala de exhibición- vs el streaming, igual todo es cine y todo es bienvenido, aunque uno sea más de uno que de otro. Nolan es un director que sé que en algún momento va a ganar el Oscar. Saludos.

ricard ha dit...

No he visto la película de Chloé Zhao pero tiene buena pinta y parece muy oscarizable. Sobre la de Kaufman, que me gustó mucho, tengo más dudas porque me parece demasiado independiente y "rara" para triunfar en los Oscar.

Saludos.