El guionista d'"Espartaco" -i d'altres títols memorables- es va posar en només una ocasió rere la càmera. "Johnny cogió su fusil" (Dalton Trumbo, 1971) és un al·legat antibel·licista que no admet cap mena de rèplica amb la seva història sobre un jove voluntari de la Primera Guerra Mundial qui, després d'una explosió, queda mancat d'extremitats, de cara i de sentits però amb el cervell intacte, mantingut amb vida pels metges de l'Exèrcit, exemple últim de la brutalitat de la guerra.
Molt intel·ligentment, les escenes del personatge empresonat dins un cos inservible són sempre en blanc i negre, i Trumbo reserva el color per als flaixbacs, que mostren els records del jove soldat (Timothy Bottoms) i també alguns somnis que inclouen diatribes contra la religió. Donald Sutherland interpreta un personatge simbòlic que s'assembla a Jesucrist i que també fabrica creus. Es podria argumentar que l'escriptor i realitzador no acaba d'encertar el to d'aquestes escenes oníriques però no té gaire importància. El plantejament de "Johnny cogió su fusil" és tan contundent que deixarà bocabadat qualsevol espectador, ara com el dia de la seva estrena ja fa gairebé cinquanta anys.
4 comentaris:
Una d'aquelles pel·lícules, com "Sin novedad en el frente" (1930) de Milestone, que marquen un abans i un després a la vida de qualsevol espectador.
Una abraçada.
Aquesta és molt impactant.
Una abraçada.
Me la vas fer recordar. Vaig a buscar-la per a mostrar-la, salutacions des de l'Argentina.
Una pel·lícula per recuperar.
Salutacions i gràcies per visitar-nos des de tan lluny.
Publica un comentari a l'entrada