- La inseguretat de Jeanne, una aparentment flegmàtica i molt racional professora de filosofia, queda reflectida en les seves constants anades i vingudes, de l'apartament que comparteix amb el seu xicot, ara de viatge (la qual cosa permet que s'obri l'escletxa que posarà a prova els seus sentiments), al seu, ara ocupat per una amiga, i d'aquí al d'una adolescent molt simpàtica, Natacha, qui li obrirà les portes del seu cor i també les d'una casa al camp on tindrà lloc el nucli d'un conflicte en què es veuran implicats Igor, el pare de la jove amiga, i Eva, l'amant del pare.
- Tot sembla indicar que Natacha, assumint el paper del personatge manipulador que sovint apareix en les seves trames, vol que Jeanne i Igor s'enamorin i així, de passada, es traurà del damunt l'Eva, que no li cau especialment simpàtica, i amb raó perquè és una pedant insofrible (atenció al sopar entre els quatre discutint sobre Kant i els judicis sintètics i analítics).
- L'aparent manipulació (com passava a "Ma nuit chez Maud") fa que Jeanne es quedi a sopar a la casa de camp, sola amb l'Igor. Però una barreja de càlculs matemàtics i dilemes morals acaben determinant una decisió de Jeanne que potser després lamenti, sobretot quan s'adoni que l'atzar també ha pogut intervenir-hi, en tot plegat.
3 comentaris:
Hola Ricard!
He de confesar que Rohmer es una de mis asignaturas pendientes, apenas he visto un puñados de sus películas y mira que me tire el cine francés. En todo caso me la apunto.
Saludos y feliz semana!
De Rohmer m'ha agradat sempre la forma que té de captar la quotidianitat, amb aquests personatges tan assenyats que fan adient que alguns del seus films s'agrupin sota l'epígraf de "conte moral". El 4 d'abril hagués fet cent anys. Llàstima que la pandèmia hagi aigualit una mica el seu centenari.
Una abraçada.
Fran: Rohmer es un clásico; hay que conocerlo y, de vez en cuando, volver a él. Pero bueno, tampoco hace falta haber visto todas sus películas; yo he visto bastantes pero no todas (todavía).
Joan: Podria discutir que els personatges de Rohmer siguin assenyats. Alguns ho semblen, com la mateixa protagonista del "Cuento de primavera", i sempre donen moltes voltes a les seves eleccions. Però, en el fons, són insegurs i acostumen a fer-se un embolic.
Una abraçada i gràcies pels vostres comentaris.
Publica un comentari a l'entrada