Ara a poca gent li deu sonar el nom de Jill Clayburgh però el 1978 va tenir un gran èxit amb nominació a l'Òscar inclosa per la seva interpretació al film de Paul Mazursky "Una mujer descasada". Un any més tard la fitxava Bertolucci per protagonitzar "La luna", en què fa el paper d'una cantant d'òpera nord-americana que no pot anul·lar un concert a Itàlia a pesar de la mort del seu marit i s'hi enduu el fill adolescent. El xicot té un complex d'Èdip galopant i, en l'estada a Roma, troba refugi en les drogues.
Després d'un títol tan ambiciós com "Novecento", el director italià va sorprendre amb un melodrama intimista que contenia, però, moltes de les seves constants estilístiques i temàtiques. Començava amb una escena de ball (un twist) molt simbòlica que servia per presentar l'origen del trauma del jove protagonista; l'excusa de la professió de la mare és perfecta per tornar sobre el món de l'òpera (el final de "Prima della rivoluzione") i per atorgar al film el to operístic ja assajat al seu film precedent; finalment, l'incest és un tema recurrent: al seu segon film, Fabrizio s'entenia amb la seva tieta; a "Novecento", Alfredo feia l'amor amb la cosina Regina; "La luna" parla d'un noi enamorat de la seva mare, amb qui manté una relació conflictiva i, en algun moment, obertament incestuosa, sempre a la recerca d'una figura paterna que vingui a resoldre el desgavell.
L'absència de la figura paterna i l'incest, en aquest cas entre germans, apareixerà novament en els darrers films del realitzador ("Soñadores", "Tú y yo"); també la drogoaddicció, i sempre la mirada sobre la difícil etapa de l'adolescència, vinculant aquests títols amb el germinal "Prima della rivoluzione", passant per "Belleza robada".
2 comentaris:
Tengo muy lejano el visionado de esta película, desde su estreno. Lo que sí recuerdo es la habilidad innata de Bertolucci para hacer creíble las historias más excéntricas más allá de las normas y convencionalismo. Aquí lo logra una vez más con el incestuoso vínculo de una madre y su hijo, y como es habitual en el llorado director, las escenas de amor y sexo se encuentran entre los mejores aciertos de una cinta que no está, en mi opinión, entre lo más granado de su filmografía.
Un abrazo y feliz año nuevo.
"La luna" está a un paso de ser un melodrama barato; sin embargo, mantiene su interés por la elegancia de Bertolucci en lo formal y también por la sutileza con que aborda los aspectos más conflictivos de la trama.
Estoy de acuerdo en que no brilla al nivel de sus otras películas de los setenta.
Una abrazo y Feliz Año.
Publica un comentari a l'entrada