divendres, 21 de desembre de 2018

GERTRUD


Després de parlar de la fe a "Ordet", Dreyer ens parla de l'amor a "Gertrud" (1964). O de la dificultat de trobar un amor absolut, com li passa a la protagonista, a qui li falla el marit i també els amants.

En aquest darrer film, el director danès practica un ascetisme visual que apropa el resultat a la pura abstracció. Els personatges parlen i miren al buit, la qual cosa propicia un aire pictòric (potenciat per l'extraordinari treball sobre la llum), a més de representar la dificultat per relacionar-se i trobar una resposta als seus precs.

Llums:



Ombres:


Miralls:


2 comentaris:

Cinefilia ha dit...

El punt i final d'un cineasta irrepetible.

Salutacions i bones festes,
Juan

ricard ha dit...

Bon Nadal!