dissabte, 29 d’abril del 2017

LA BODA DE MURIEL

"La boda de Muriel" és una pel·lícula australiana dirigida per P.J. Hogan el 1994 que va tenir un gran èxit arreu, una comèdia agredolça sobre una noia amb alguns quilets i fantasies de més (el film també va revelar Toni Collette) que exerceix d'aneguet lleig en una ciutat provinciana de la costa nord del continent. Vol ser amiga de les noies populars del poble i la seva màxima il·lusió és casar-se, però ningú no li fa gaire cas; i la seva família és un desastre. Es consola escoltant les cançons d'ABBA fins que un bon dia decideix anar-se'n a Sidney, on viurà un seguit d'aventures que inclouran el matrimoni amb un príncep blau i l'amistat amb la Rhonda que, finalment, es revelarà com l'única cosa consistent enmig de les mentides i els desenganys.

Es podria objectar que el procés de maduració de la Muriel no és gaire creïble, però això no impedeix que la pel·lícula ens enganxi gràcies a una construcció modèlica, uns personatges molt ben dibuixats i una original barreja d'humor negre i conte de fades que culmina en un dels finals més emocionants de la història, amb l'ajuda inestimable de la millor canço d'ABBA:

4 comentaris:

Pedro Rodríguez ha dit...

Un bombazo para la taquilla esta simpática comedia australiana en la que Toni Collette borda su papel dispuesta a hacer realidad sus fantasías. Se estrenó el año que me casé y, por supuesto, fui con mi flamante esposa al estreno.

Un abrazo.

ricard ha dit...

Va de bodas. Por cierto, la película con la que Hogan debutó en América, "La boda de mi mejor amigo", tampoco estaba nada mal.

Un abrazo.

miquel zueras ha dit...

M´agrada molt l´escena quan Muriel mira el jardí cremat i les aspes del estenidor giren com si fossin hèlices d´helicopter d´una escena de pel.lícula de Vietnam.
"Kika", de la teva entrada anterior, va esser un cop que semblava definitiu, molts creiem que Almodóvar estava acabat fins la sobrevalorada -com dius- "Todo sobre mi madre", encara que "Carne trémula" no em va desagradar del tot.
Salut!
Borgo.

ricard ha dit...

L'escena del jardí cremat és demolidora.

Sí, sortosament, Almodóvar es va refer. De la seva filmografia posterior a l'ensopegada de "Kika", la meva favorita és "Hable con ella".

Salut!