"El hombre tranquilo" presenta la violència com a solució. Aquest plantejament políticament incorrecte apareix també a "Moonlight", el film dirigit per Barry Jenkins que li va arrabassar l'Òscar a "La La Land" i que mostra la infantesa, adolescència i joventut de Little/Chiron/Blake, un afroamericà que conviu amb una mare addicta al crack en un barri controlat pels traficants, en conflicte permanent amb els companys de l'escola que li fan bullying i amb la seva homosexualitat.
De fet, és un film molt oscaritzable, la història de superació d'un noi que s'enfronta a l'adversitat i un drama d'amor entre homes estil "Brokeback Mountain". En qualsevol cas, el film defuig l'obvietat i, amb sensibilitat i elegància, s'apropa a uns personatges contradictoris i tan desemparats quan es mostren febles com quan exerceixen d'amos del barri mentre passegen amb el seu cotxe tunejat tot escoltant rap (per cert, magnífica la selecció musical), forrats d'or i armats amb un revòlver.
4 comentaris:
"Moonlight" nos invita a un emotivo y dramático paseo por un lugar que aunque ya transitado por el cine, la televisión y la literatura (barrios marginales plagados de drogas, violencia, amenazas, machismo, acoso y sufrimiento) pocas veces ha sido recreado con la visión poética y estremecedora de Jenkins sobre un microcosmos tan asfixiante como homófobo. Una mirada flamígera, dura y a la vez sensible sobre la condición humana, sus irracionales actos y sus tormentos.
Un abrazo.
Llevas razón en que un escenario muy transitado por el cine (el cine negro sobretodo) no acostumbra a merecer un trato tan poético y tan epidérmico.
Un abrazo.
Com els hi agraden les històriques dramàtiques de superació personals a la acadèmia, eh?
Doncs sí!
Publica un comentari a l'entrada