dimecres, 30 d’abril del 2014

OCHO APELLIDOS VASCOS


Diguem-ho clarament: l'èxit d'"Ocho apellidos vascos" s'explica per la nostra afecció proverbial a fer acudits sobre els estereotips nacionals. Cercar la rialla a partir del tòpic ja ho ha fet Santiago Segura en els diversos lliuraments de "Torrente" -amb més imaginació- i ho van fer en el seu moment Mariano Ozores i companyia.

Si més no, cal admetre que la darrera pel·lícula d'Emilio Martínez-Lázaro, a més d'explotar la vis còmica del monologuista Dani Rovira i de fer acudits fàcils de bascos i andalusos, té el to i el ritme que demanen les bones comèdies, i això no deu ser pas irrellevant. Martínez-Lázaro no és un autor com Almodóvar, i segurament tampoc no ho pretén, però ha dirigit algunes de les comèdies més emblemàtiques del nostre cinema ("Amo tu cama rica" (1992), "Los peores años de nuestra vida" (1994), "El otro lado de la cama" (2002)) i algun títol de culte, com és "Carreteras secundarias" (1997). I els guionistes Borja Cobeaga i Diego San José, a més de fer televisió ("Muchachada Nui" o "Vaya semanita" -germen evident del film que ens ocupa-), van escriure -i el primer, dirigir- "Pagafantas" (2009) i "No controles" (2010); vaig incloure la primera entre les millores estrenes d'aquell any: una pel·lícula brillant, divertidíssima; la segona era fallida però partia de la noble ambició de fer una comèdia a l'estil de l'època daurada del gènere a Hollywood. Així és "Ocho apellidos vascos": el model clàssic de la comèdia romàntica aplicat a l'humor d'"El club de la comedia".

Després de l'èxit d'"El otro lado de la cama", Martínez-Lázaro en va dirigir la continuació ("Los dos lados de la cama", 2005). Ara s'anuncia "Ocho apellidos vascos II", en què els protagonistes viatjaran a Catalunya. Confio que veure'm reflectit en el tòpic no m'incomodi excessivament i demano de genolls que no expliquin aquell acudit de "¿Tú sabes quién inventó el alambre?".

7 comentaris:

Sícoris ha dit...

Em feia mandra, i queda clar que no em perdo gran cosa si no la vaig a veure.

No tenia ni idea d'aquesta segona part sobre Catalunya. Espero, com tu, que s'estalviïn l'acudit de "l'alambre". Si cal, també els ho demano de genolls!

Júlia ha dit...

Jo crec que s'ha de veure pel fet que és un fenomen sociològic a estudiar, en els temps que corren.

MIREIA ha dit...

Fresca i divertida, però ni molt menys la millor comèdia del cine espanyol. Per passar una estoneta agradable i divertida al cinema, que això de per si avui dia ja costa.

ricard ha dit...

Sícoris: Vigila, que aviat el món es dividirà entre aquells que ja han vist "Ocho apellidos vascos" i els que encara no l'han vista.

Júlia: En part, sí. Però també serveix per passar l'estona.

Mireia: Jo no ho hauria dit millor.

Petons a totes.

Anònim ha dit...

A la gent li agrada riures d'ell mateix, bé, dels seus tòpics, no crec pas que sigui pas dolent, pitjor es que t'ho prenguis en serio i t'ofenguis...

Pedro Rodríguez Bermejo. ha dit...

Es una película que vi en preestreno y al salir de la sala comenté con algunos compañeros que todavía tenía que reflexionar sobre qué hace distinta a esta comedia de todas aquellas del subdesarrollo protagonizadas por Martínez Soria o Alfredo Landa, cintas con guiones muy limitados, rebosantes de trilladísimos tópicos y caricaturas ¿Tenemos ahora menos prejuicios? Pues estupendo.

En fin, todo sea por el taquillazo que le ha venido a las de exhibición españolas como agua de mayo.

Un abrazo

ricard ha dit...

pons007: Efectivament, és molt saludable. Això no ha impedit que alguns eixelebrats hagin denunciat la pel·lícula pel seu presumpte missatge anti-sobiranista.

Pedro: Tal como digo en mi reseña, la diferencia está en cierta elegancia formal de la cual adolecían aquellas comedias, bastante infumables en general. Puede que el sentido del humor tampoco fuese el mismo. Sobre el tema de los prejuicios, habría mucho de que hablar. Y, como bien dices, bienvenido sea el taquillazo.

Una abraçada, gràcies pels comentaris.