dilluns, 14 d’abril de 2014

NOÉ


El darrer treball de Darren Aronofsky narra la història de Noè; ja sabeu, aquell senyor que va rebre de Deú l'encàrrec de construir una arca per salvar-se a si mateix, a la seva família i a una parella d'animals de cada espècie, mentre el Creador es dedicava a fer neteja amb un diluvi.

La visió del director pot donar pàbul als creacionistes, i alhora pot molestar-los en dotar el film d'una atmosfera fantàstica i un clar missatge ecologista. Tot plegat resulta força discutible i voreja el ridícul amb els àngels caiguts convertits en monstres de pedra com el de "La historia interminable" o les aparicions d'Anthony Hopkins exercint de Matusalem dotat de poders màgics. Però després de l'escena obligada de la catàstrofe de dimensions bíbliques -mai millor dit-, quan l'acció se centra en els escassos sobrevivents i en els dilemes morals d'un Noè obligat a una tasca poc agraïda, la sobrietat de la posada en escena i l'excel·lent treball dels protagonistes (Russell Crowe, Jennifer Connely, Emma Watson) eleven el nivell i salven el film del naufragi -també mai millor dit-.

4 comentaris:

Mario Salazar ha dit...

Pues me daba mala espina este filme, y lo he pospuesto, y eso que ya lo tenemos en cines. He visto toda la filmografía de Aronofsky, pero esta última no sé pero no me atraía mucho, pero por supuesto la terminaré viendo. Un abrazo.

ricard ha dit...

No es la mejor película de Aronofsky pero tampoco la peor. Un abrazo.

David Amorós ha dit...

Jo sóc molt fan d'Aronofsky i contra pronòstic aquesta també m'ha agradat. Inclús els "comepiedras" en qüestió ;)
Una abraçada.

ricard ha dit...

Com dic al post, em va agradar amb algunes reserves. Aronofsky em continua semblant irregular (i "El luchador" la seva pel·lícula més rodona).

Una abraçada.