divendres, 11 d’abril de 2014

BREAKING BAD


Si de tant en tant parlo de sèries de televisió ("Mad Men", "Juego de tronos", "Boardwalk Empire"), ja resulta una injustícia que no hagi dedicat ni una línia a "Breaking Bad", que ha estat aclamada com la millor de la història per Stephen King i que ha obtingut la millor puntuació a IMDB, a part d'una llarga llista de guardons. No hauria de ser obstacle el fet que es vagi estrenar el 2008 (a la cadena AMC) i que es vagi acabar el 2013, després de cinc temporades; al cap i a la fi, aquest bloc va de "clàssics" (i l'estan tornant a emetre a Canal +).

L'avantatge -i també el risc- d'una sèrie de televisió d'aquestes característiques és que pot dedicar molt temps a explicar l'evolució dels personatges i aprofundir en mil matisos. "Breaking Bad" podria haver estat un bon llargmetratge de dues hores de durada; però l'epopeia de Walter White (excel·lent Bryan Cranston) resulta molt més estimulant quan estem al seu costat dia rere dia, les vint-i-quatre hores.

Walter White és un professor de química d'institut apocat; els seus alumnes passen d'ell, i l'amo del taller de rentat de cotxes on treballa unes hores fent de comptable l'obliga a agafar la mànega dia sí dia també. Té una dona guapa que s'avorreix i un fill adolescent afectat de paràlisi cerebral. Un dia li diagnostiquen càncer de pulmó inoperable. Les possibilitats de curar-se són remotes però, a més -som als Estats Units-, el tractament no està subvencionat i és caríssim. Llavors, resulta que White té un cunyat policia de la DEA i un ex-alumne que es guanya les garrofes fabricant meta-amfetamina, una droga de síntesi molt popular al lloc on transcorre l'acció (Albuquerque, Nou Mèxic). Una cosa porta a l'altra: White contacta amb el seu ex-alumne, Jesse Pinkman (l'ara molt popular Aaron Paul) i li ofereix els seus coneixements per aconseguir un producte que revolucionarà el mercat de la meta-amfetamina.

A partir d'aquí, se succeeixen les paradoxes, i els problemes familiars i de salut del protagonista s'alternen amb situacions de thriller narrades pels guionistes i realitzadors amb enginy notabilíssim i estil peculiar (els enquadraments des de l'interior de tota mena d'objectes són un tret definitori). Però el fet més rellevant, i sobre el qual gira tota la sèrie, és la transformació de Walter White de pacífic ciutadà i gran persona en violent narcotraficant (d'aquí, el títol): en el procés, recupera el valor perdut al llarg d'anys d'humiliacions, i les ganes de viure -malgrat el càncer-. I el més inquietant és que ens identifiquem amb el personatge: ha de decidir entre matar o no matar, opta per fer-ho, i nosaltres no podem censurar la seva decisió, que ens sembla d'una lògica inqüestionable. "Breaking Bad" no és un mer entreteniment; és una ficció que formula de manera lúcida i pertinent la pregunta de les preguntes: hi ha alguna frontera entre el bé i el mal? Quina és la nostra naturalesa?

4 comentaris:

pons007 ha dit...

No diré que sigui una mala sèrie, al contrari, però estan molt pesats dient que es la millor sèrie del mon, doncs no! N'hi ha de millors! exemples? The Wire, The Sopranos, The West Wing,....
Ara que m'hi fixo, si el fallo més gran de Breaking Bad es no portar el "The" al davant xD
El que vull dir que es té capítols una mica fluixos, en especial en les primeres temporades. I el final bé... com es carrega els dolents es una mica patillero... però s'accepta.

ricard ha dit...

Si us plau, sense spoilers, que vaig per la segona temporada tot just!

Javier Simpson ha dit...

Es un desbarre bastante entretenido. Parece que las situaciones no pueden ir a más por imposibles, pero no es así, la bola de nieve sigue y sigue creciendo y no da síntomas de que se pueda desmoronar, y es entonces cuando te dices: “increíble!” jeje (aún estoy en primeros capítulos de la segunda temporada. No sé como seguirá la cosa, pero por ahora la sensación que me queda es la explicada)
Un saludo, ricard. Buena elección a pesar de ser una serie de la que todo el mundo habla :-P ;-D Hasta otra.

ricard ha dit...

Como le decía a pons007, yo también voy por la segunda temporada, pero, según todas las referencias, la serie va a más hasta un final más o menos apoteósico. Un abrazo.