diumenge, 27 d’abril del 2014

EL JARDÍN DE LOS FINZI-CONTINI


Un any després de treballar amb Visconti a "La caída de los dioses", Helmut Berger es posava a les ordres d'un altre gran director italià, Vittorio de Sica, en un film de temàtica similar però en un paper diametralment oposat.

"El jardín de los Finzi-Contini" (1970) adaptava la novel·la de Giorgio Bassani i mostrava la persecució dels jueus a la Itàlia de Mussolini a través de la relació del jove Giorgio (Lino Capolicchio) amb l'aristocràtica família dels Finzi-Contini, especialment el malaltís Alberto (Berger) i la seva germana, la bella Micòl (Dominique Sanda). La persecució uneix les diverses classes socials dintre de la comunitat jueva de Ferrara però no impedeix que la relació entre Giorgio i Micòl es disolgui en el desamor.

De Sica narra aquesta història d'un desengany adolescent enmig d'una dramàtica situació col·lectiva amb una posada en escena titubejant. Les estampes s'imposen a les situacions i tot resulta una mica desdibuixat; però aquests defectes no resulten greus en un film sobre els records, que ja sabem que són fragmentaris i selectius. Les imatges, acompanyades d'una música lànguida de Manuel de Sica, transmeten una sensació de tristesa prou escaient; la fotogènia dels personatges ressalta per contrast la decadència dels ambients; i el conjunt és tan imperfecte com eficaç.

En última instància, es tracta d'un film sobre la impotència: la impotència del narrador que no pot aconseguir l'amor de Micòl, la impotència dels jueus que no poden escapar del seu destí.

"El jardín de los Finzi-Contini" va obtenir nombrosos guardons, incloent l'Ós d'Or a Berlin i l'Òscar a la millor pel·lícula estrangera.

La Micòl fent de les seves:

2 comentaris:

Anònim ha dit...

veig que continues posant fotos de noies suggerents, bé, bé XD

ricard ha dit...

És millor no perdre el costum.