El darrer títol de la Mar Coll es mou entre el realisme més despullat i el film fantàstic en què sembla voler convertir-se. Potser una mica reiteratiu, però, en qualsevol cas, molt ben interpretat per la desconeguda Laura Weissmahr, Goya merescudíssim a l'actriu revelació de l'any.
6 comentaris:
Tengo pendientes varias películas que han sido premiadas en los Goya, y esta es una de ellas. Hasta ahora mi favorita, que la vi en el cine es "La estrella azul".
Saludos.
Pues yo no he visto "La estrella azul" pero espero resolverlo en breve.
Saludos.
Una gran pel·lícula, agosarada i al mateix temps incòmoda. A mi em va agradar.
Una abraçada.
Agosarada i incòmoda, certament.
Una abraçada.
Supone todo un reto y un desafío.
Es una propuesta valiente.
Publica un comentari a l'entrada